En aquesta exposició l’artista treballa al voltant de la memòria, l’oblit i la permanència. La seva obra s’alimenta de la idea de memòria i perdre’s i reflexiona sobre la fina línia que separa estar de no ser-hi. D’aquesta manera de fer i explicar històries, assumint l’efímer dels que ens envolta i de nosaltres mateixos, neixen les obres que creen una poètica plasmada en diferents aspectes de la creativitat.
Francesca Poza empra paper de cotó o Hahnemühle i utensilis vinculats al gravat a les seves obres. Aquests teixits s’entremesclen amb les paraules i la subtilesa del fil organitza el temps, l’enllaç, la continuïtat. A través del procés creatiu Poza juga a entrellaçar, embolicar, desembolicar i teixir una frontera poètica summament delicada. Una poetització que neix del nexe entre art manual i art visual.
