Rosa Galindo ens lliura en un món que és capaç d’albirar quan se submergeix a l’interior de l’ésser de les coses, de les persones i de l’existència mateixa. El moviment, ja sigui en remolí o en torrent, en espirals o en línies sinuoses, ens presenta maneres d’explorar el temps i l’espai.
L’aparent esquematisme que mostren les obres de Rosa Galindo no ha de llegir-se com una simplificació, sinó més aviat al contrari, els seus fons carregats de rics silencis acullen les pinzellades convertides en rastres del moviment, per a revelar l’essència mateixa de l’ésser. Dit d’una altra manera, en la seva pintura es materialitza el que és impossible percebre, l’energia subtil que habita en cada acció. Una energia que constitueix l’ordre intern de l’individu que busca traspassar l’aparença de les coses.
