L’artista i fotògraf xilè treballa a les seves obres en dues dimensions i formats que en conformen el total.
Les obres inicials, en format petit fetes en paper, cobren una nova dimensió i significat quan Silva les traspassa a un format més gran a través de la fotografia. Aquí el canvi no només és de mida, sinó que converteix la peça en una altra sotmetent-la a canvis de material, textura i acabat que conseqüentment també suposa un canvi a la percepció per part de l’espectador.
A Constel•lacions apareixen dualitats com a dalt-a baix, lluny-a prop, petit-gran natural.
Les constel·lacions que dóna títol a l’exposició són, en paraules de l’artista, la imatge adequada per intentar explicar allò que no es veu i allò que l’home descriu marcant el cel amb línies imaginàries.
