El binomi, en termes hípics, fa referència a la compenetració persona-èquid. Tots dos es mouen com un de sol, treballant en harmonia i entesa subtil: les ajudes (que és com s’anomena la forma en què l’amazona es comunica amb l’euga) no es noten a la vista de qui observa.
Aquest binomi eqüestre és present al nostre imaginari des de temps immemorials i es representa a la mitologia. Bèsties meitat persona meitat èquid es confonen en un sol ésser majestuós i temut, el centaure. Aquesta relació indestriable entre humanes i èquides ha estat present a la història de l’art fins als nostres dies. La fascinació per la força, la noblesa i la bellesa dels cavalls, a la seva delicadesa en els moviments i alhora la brutalitat de les seves estampides. Metàfora de la mateixa humanitat, eterna la lluita entre la civilització i la barbàrie. El nostre animal interior que s’enfronta a la domesticació de la societat. Anhel de llibertat en els seus moviments poderosos.
Centàurides és la desconstrucció d’aquest binomi ancestral, reflexió sobre la connexió entre l’animal i la persona, sobre la salvatgia, reivindicació de la feminitat alliberada en les oblidades centàurides. En aquest context, la fotografia de formes simples, binomis i simetries en què èquids i humanes es mesclen, aconseguint plasmar visualment sentiments, sensacions, textures, i sobretot, l’eterna lluita per la llibertat.
