Marcelo Fuentes
València, 1955

Marcelo Fuentes escull als espectadors que són capaços d’establir complicitats sensorials, intel·lectives i emotives vers les seves creacions.

La seva pintura s’ha anat desprenent dels afanys descriptius en favor d’una major essencialitat en la potència abstracta de la seva característica pintura. Els éssers humans mai apareixen en la seva obra i, d’aquesta manera, com espectadors, podem transitar en solitari els espais pintats; enigmàtics llocs en els que s’hi resisteix a fer distincions entre naturalesa i artifici, perquè sota l’acció dels pinzells, muntanyes i edificis poden compartir una mateixa substància que promouen experiències estètiques semblants.